Back Advaita Vedanta Afrikaans أدفايتا Arabic Advayta-vedanta Azerbaijani Адвайта веданта Bulgarian অদ্বৈত বেদান্ত Bengali/Bangla Advaita-védánta Czech Advaita Vedanta German Advaita Vedanta English Advaita Vedanto Esperanto Advaita Spanish

Advaita Vedanta

L'Advaita Vedanta (IAST, Advaita Vedānta; sànscrit: अद्वैत वेदान्त, literalment, no-dos) és una escola de filosofia hindú i de pràctica religiosa no dualista fonamentada amb les Upanishads essent la branca secundària més antiga del Vedanta.[1][2] És una de les vies clàssiques hindús per a la realització espiritual.[3] Les dues branques principals són el Kevala-advaita (no dualisme radical) ensenyat per n'Adi Xankara i el Vishista-advaita (no dualisme amb distincions) ensenyat per en Ramanuja.[1] El terme Advaita fa referència a la idea que l'ànima (el veritable jo, l'Atman) és el mateix que la realitat metafísica més alta (el Brahman). Els seguidors d'aquesta escola són coneguts com a Advaita Vedantins, o simplement Advaitins. Busquen l'alliberament espiritual a través de l'adquisició de vidyā (coneixement) [4] de la pròpia identitat (Atman), i la identificació de l'Atman i amb Brahman.[5][6][7] L'Advaita Vedanta és una de les escoles més estudiades i influents del pensament clàssic indi.[8][9][10]

L'Advaita Vedanta remonta les seves arrels als Upanixads més antics. I es basa en tres fonts anomenades Prasthanatrayi. Ofereix una interpretació unificadora de tot el cos d'Upanixads,[11] els Brahma Sutras i el Bhagavad Gita.[12][13] L'Advaita Vedanta és la branca secundària més antiga del Vedanta, que és una de les sis filosofies hindús ortodoxes (dàrxana āstika). Encara que les seves arrels es remunten al primer mil·lenni abans de Crist, segons la tradició l'exponent més destacat de l'Advaita Vedanta és l'erudit del segle viii Adi Xankara.[14][15][16]

Propugna la idea que el mokxa (llibertat, alliberament) és assolible en aquesta vida en contrast amb les filosofies índies que emfatitzen el Videhamukti o el mokxa després de la mort.[17][18]L'escola utilitza conceptes com Brahman, Atman, maya, avidya, meditació i altres que es troben en les principals tradicions religioses índies,[13][19][20] però amb una interpretació pròpia per tal d'elaborar les seves teories sobre el mokxa.[17][21] Molts estudiosos el descriuen com una forma de monisme[13][22][23] i d'altres el descriuen com a no dualista.[3][24]

Va influir i va estar influenciat per diverses tradicions i textos de filosofies hindús com el Samkhya, el Ioga, el Nyaya, altres escoles secundàries del Vedanta, el Vaishnavism, el Shaivism, els Puranas, els Agamas, així com moviments socials com ara el Bhakti.[25][26][27] Més enllà de l'hinduisme, l'Advaita Vedanta va interactuar i es va desenvolupar amb les altres tradicions de l'Índia com el jainisme i el budisme.[28]

  1. ↑ 1,0 1,1 Georg, Feuerstein,. La tradición del yoga : historia, literatura, filosofía y práctica. Barcelona: Herder, D.L. 2013, p. 785. ISBN 9788425427435. 
  2. ↑ «advaita | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 agost 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 The Experience of Hinduism : essays on religion in Maharashtra. Albany, N.Y.: State University of New York Press, 1988. ISBN 0887066623. 
  4. ↑ Sthaneshwar Timalsina. Consciousness in Indian Philosophy: The Advaita Doctrine of ‘Awareness Only, p. 137–138. ISBN 978-1-135-97092-5. 
  5. ↑ Comans, Michael. The Method of Early Advaita Vedānta: A Study of Gauḍapāda, Śaṅkara, Sureśvara, and Padmapāda. Motilal Banarsidass, 2000. 
  6. ↑ Eliot., Deutsch,. Advaita Vedānta : a philosophical reconstruction. Honolulu: University of Hawaii Press, 1988, ©1969. ISBN 9780824802714. 
  7. ↑ Śaṅkarācārya.. A thousand teachings : the Upadeśasāhasrī of Śaṅkara. Indian ed. Delhi: Motilal Banarsidass Publishers, 2006. ISBN 9788120827714. 
  8. ↑ M., Indich, William. Consciousness in Advaita Vedanta.. Delhi: Motilal Banarsidass Publishers, 1995. ISBN 9788120812512. 
  9. ↑ D., Fowler, Jeaneane. Perspectives of reality : an introduction to the philosophy of Hinduism. Brighton: Sussex Academic Press, 2002. ISBN 9781898723936. 
  10. ↑ 1948-, Brannigan, Michael C.,. Striking a balance : a primer in traditional Asian values. Rev. ed. Lanham, Md.: Lexington Books, 2010. ISBN 9780739138465. 
  11. ↑ Nakamura, Hajime. A History of Early Vedanta Philosophy. Part One, 1950. 
  12. ↑ Grimes, John A. The seven great untenables: Sapta-vidhā anupapatti. Motilal Banarsidass, 1990. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Vedanta, Advaita | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en anglès). [Consulta: 22 agost 2017].
  14. ↑ Saṃnyāsa Upaniṣads : Hindu scriptures on asceticism and renunciation. Nova York: Oxford University Press, 1992. ISBN 9780195070453. 
  15. ↑ H., Phillips, Stephen. Classical indian metaphysics : refutations of realism and the emergence of "New logic. Delhi: Motilal Banarsidass, 1997. ISBN 9788120814899. 
  16. ↑ Nakamura, Hajime. A History of Early Vedanta Philosophy. Part Two, 2004. 
  17. ↑ 17,0 17,1 Arvind., Sharma,. Advaita Vedānta : an introduction. 1st ed. Delhi: Motilal Banarsidass Publishers, 2004. ISBN 9788120820272. 
  18. ↑ O., Fort, Andrew. Jīvanmukti in transformation : embodied liberation in Advaita and neo-Vedanta. Albany, NY: State University of New York Press, 1998. ISBN 9780791439043. 
  19. ↑ Hirst, Jacqueline G. Suthren. Samkara's Advaita Vedanta: A Way of Teaching (en anglès). Routledge, 2005-03-31. ISBN 9781134254415. 
  20. ↑ Gupta, Bina. Perceiving in Advaita Vedānta: Epistemological Analysis and Interpretation (en anglès). Motilal Banarsidass Publ., 1995. ISBN 9788120812963. 
  21. ↑ Fost, Frederic F. «Playful Illusion: The Making of Worlds in Advaita Vedānta». Philosophy East and West, 48, 3, 1998, pàg. 387–405. DOI: 10.2307/1400333.
  22. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :3
  23. ↑ JN Mohanty «Understanding some Ontological Differences in Indian Philosophy». Journal of Indian Philosophy. Volum 8, 1980, pàg. 205. «Nyaya-Vaiseshika is realistic; Advaita Vedanta is idealistic. The former is pluralistic, the latter monistic»
  24. ↑ Milne, Joseph «Advaita Vedanta and typologies of multiplicity and unity: An interpretation of nondual knowledge». International Journal of Hindu Studies. Volum 1, 1997, pàg. 165–188.
  25. ↑ Novetzke, Christian. Bhakti and Its Public, International Journal of Hindu Studies, 2007. 
  26. ↑ Hindu scriptures. Berkeley: University of California, 1996. ISBN 9780520207783. 
  27. ↑ Davis,, H. Richard. Ritual in an oscillating universe : worshiping Śiva in medieval India. ISBN 9780691603087. 
  28. ↑ Nakamura, Hajime. A History of Early Vedanta Philosophy. 2a part.. Motilal Banarsidass, 2004. 

Developed by StudentB